Era un migdia lluminós de
desembre quan varen arribar a la Ciénaga de Zapata, a l'illa de Cuba. De sobte,
davant dels seus ulls sorpresos i encara una mica inflats per la son, naixia el
paisatge sensual del tròpic, de verds intensos i terra rogenca, humit i càlid.
Era un panorama ondulant de palmes, cocoters i arbustos florits, paratges
emborrissolats d'un herbei fi, camps de rostolls d'arròs, secs i remoguts. (Margarida Aritzeta)
Una vegada a Cuba, l’Anna, la Núria, la Júlia i jo vam veure una cova, vam pensar en anar-hi i així va ser. Al arribar vam veure que es tractava de “L’aiguamoll dels cocodrils” i en aquest mateix moment vam sentir un crit esgarrifós; que en va sobresaltar a totes quatre, d’on venia aquell crit? La Júlia va dir que venia del alt del precipici i tot i estar mortes de por hi vam anar per a veure que passava.
ResponEliminaAl arribar al precipici no vam veure res d’estrany, però l’Anna va anar a veure l’aigua de sota i allí estava, el crit esgarrifós s’havia convertit en un cas esgarrifosament desagradable.
Laura Navarro Crevillén 3rC
Arribat a cubà, el Pol , el Xavier , el Josep i jo vam sortir a explorar la preciosa illa . No molt temps desprès vam veure una cova molt estranya, sense cap por , vam entrar-hi ,tot era molt fosc. Segons desprès és va sentir un crit de dona molt fort. Arribat al lloc on es sentia el crit, la vam poder veure tot pàl•lida, la sang es apoderava del seu cos, immòbil, estava morta. Es podia deduïr que era un accident, però nosaltres no pensàvem lo mateix, pensàvem que el problema era més grós d'un simple ''accident'' . Vam poder observar un mòbil a 5 metres a distància del seu cos, mirant els missatges vam trobar '' Avui a dos quarts de 4 al Aiguamoll dels cocodrils'', vam mirar ràpidament l'hora, eren dos quarts de 4.Quina casualitat que hi hagués un accident a la mateixa hora i sense ningú pel voltant , no?
ResponEliminaFlorin Bolohan Gabriel
(Correcció)
ResponEliminaA l’arribar a Cuba, a l’aiguamoll dels cocodrils, amb la nostra avioneta Cessna Skylane de 230 cavalls nova de trinca. Erem el Pol, el guai del grup; el Josep, el que feia els negocis i jo, el que s’encarregava del tema tècnic. A l’entrar al viver dels cocodrils vam veure que en faltaven els de l’últim aiguamoll. Els que estàvem a punt de vendre! Ens van destrossar el negoci. Lladres! -vam cridar-.
Llavors vam tornar a la ciutat, a La Habana, i vam anar a veure al cap de la màfia de Cuba a preguntar-li que passava, si sabia alguna cosa dels qui ens havien robat. El nostre company ens va dir que no en sabia res, però que si s’adonava de qui havia set ens avisaria. Això volia dir que havia set algú de fora del país. Qui podia ser?
El dia 28 de març de 2014 vam marxar cap a Cuba.
ResponEliminaEstàvem parlant a l'avió amb el grupet : el Marc, el noi morè d'ulls verds, la Núria, la noia alta,prima i popular, la Maria, la meva millor amiga, (o el que pensava fins llavors) que sempre duia un somriure a la cara i uns cabells rinxolats de tacte de cotó.
Estàvem bastant tristos tots, fins i tot la Maria, perquè vam recordar el motiu del nostre viatge tot va començar quan estàvem al laboratori amb la professora de Biologia, tots havíem de portar un cor però degut a uns productes químic que es van escapar d'un laboratori els animals van anar morint, excepte 5 exemplars de cocodrils situats a la Cienaga de Zapata, Cuba. Gràcies a la professora i les seves amistats amb el govern, vam poder anar allí per rescatar els cocodrils.
Nomes recordar que els nostres animals de companyia ja no hi eren ens deprimíem, fins que no hagéssim explorat correctament els cors res tornaria a ser el mateix.
Vam baixar de l'avió i quan la professora baixava per les escales va caure i es va desmaiar, tots ens vam espantar però només alguns vam entendre que tot acabava de començar.....
Quan tothom deia que havia set un accident, van trobar unes empremtes sospitoses a un got. Van seguir investigant però no van trobar l’assassí. La dona morta tenia 2 grans mossegades a la part baixa de la cama. Els 3 nois van agafar el got amb molta cura i van veure que les empremtes coincidien amb les de la dona, llavors van sortir a fora i van veure pell de serp, llavors un dels nois va pensar que qui havia matat la dona va ser una serp i no un assassí.
ResponEliminaXavier Ricart
Un calorós dia d’estiu quan ja havíem acabat el viatge de fi de curs a París, el meu grupet d’amigues; la Maria, la Júlia, la Laura i jo, vam decidir fer un segon viatge juntes.
ResponEliminaPer gaudir de les vacances que ens esperaven vam quedar en anar a la famosa illa que tant ens havien parlat “L’aiguamoll dels cocodrils”, Cuba. Quan per fi vam poder tocar terra, el primer que vam fer va ser anar a observar l’illa.
Lo que ens va cridar més l’atenció va ser la preciosa platja així que hi vam anar directes. Estàvem passejant tranquil•les per allí quan de sobte vam sentir un crit esgarrifós, ens vam apropar i allí estava, estirada a l’arena plena de sang... Nosaltres espantades no sabíem que fer però, el que si s’ havíem era que el que acabàvem de veure no havia estat un accident...
Núria Nadal
Després del llarg viatge amb la patera fins a la illa, en Jacint, la Pepita i jo estàvem molt cansats, així que a l’arribar a l’illa vam decidir menjar alguna cosa i dormir una estona. En Jacint era molt bon noi i sempre li agradava viure aventures, així que es va endinsar al bosc buscant menjar.
ResponEliminaVam sentir uns crits i de seguida ens vam espantar molt, ja que ens pensàvem que li havia passat alguna cosa a en Jacint. Efectivament, li havia picat una serp molt llarga i lletja. Ell estava tot vermell i amb cara de patiment. Vam haver d’agafar la nostra patera i anar cap a Cuba a que li curessin la cama ja que feia molt mal aspecte. El camí d’anada a Cuba va ser horrorós ja que estàvem molt cansades de remar i ens estàvem quedant sense forces.
Mireia Carré
De cop se sent un crit,anem corrent a mirar lo que es i en arriba vegem un senyor san gran a la panxa,la meva amiga Roxi se’l mira una mica per mira a ver lo que deu tenir.
ResponEliminaM’aixeco del terra i bec a un senyor apunta’n amb una pistola capa nosaltres,li vaig tira una pedra per desviar el tiro,de seguida vaig comença a córrer a pillar-lo pero es va escapar.
Després de deixar al home al hospital de Cuba jo i Roxi em proposat anar a dinar,en arribar al bar veig a la persona que ens volia matar i vaig anar poc a poquet cap a ella dissimulant,tenia sort que encara portava una pistola amb jo per tot seguretat i en pillar-lo el vaig girar i el vaig donar el cap contra la taula amenaçant-lo que el mataria si es mou.
Corrector ortogràfic? Puntuació? I el teu nom?
EliminaEn Roc, en Joan, en Gilbert i jo estabam observan els cocodrils, en Roc com que sempre fa la seva gracieta de mal gust va agafar un coco d'un arbre i el va tirar a una de les cries de cocodril. Estabam en un lloc elevat, impossible que els cocodrils i poguessin arribar, mentres el Roc pujava al arbre hi havia un coco que se'l resistia i no es volia desenganxar del arbre, la desesperació estava afectan a en Roc i de cop i volta li va donar un cop sec a la rama del coco.
ResponEliminaEn Gilbert que estava sota no sesperava aquella mil•lèsima de segon en que el coco va topar amb el seu cap i va caure rodolant fins a l'aiguamoll dels cocodrils, estava inconscient.
Sort que en Joan era tan previsor que portava a la motxilla la bengala d'ajuda que li va donar la recepcionista del 'zoo' (no era venve un zoo sinó un parc natural de 100 ectaries.)
Ràpidament va tirar la bengala a la zona dels cocodrils i van marxar esfaraits, en dos minuts va arribar un encarregat i van poder treure a en Gilbert i portar-lo a l'hospital.
No va ser gran cosa, li va sortir un bony al cap de uns 2cm que li va durar unes 2 setmanes.
Corrector ortogràfic? Puntuació? I el teu nom?
EliminaPerfi, vam acabar la ESO!
ResponEliminaHo volíem anar a celebrar a l'aiguamoll dels cocodrils (Cuba).
Érem el Quim, l'Álex, el Marc i jo.
Després del gran avorriment que ens va suposar les hores d'avió, vaig tenir un mal pressentiment.
Vam estar tot el dia visitant aquell lloc tant bonic i fent-nos fotos amb els cocodrils. Quan ja n'estàvem tips, ens vam disposar a anar a l'hotel de quatre estrelles que ens hi havíem d'allotjar.
Ja hi érem...
Ens vam trobar un noi estirat a terra a la porta de l'entrada del hotel amb un líquid vermell per tot el cos. Allò no era ketchup.
Estaven el Ramos, el Marc i jo a una illa, estavem en una selva els tres sols, de repent un es separa del grup. Jo i el Ramos el van buscar i vam trobar uns subfusils amagats per la selva i els vam agafar, de sobte van apareixer uns cocodrils i els vam fusilar, al cap d'un rato van apareixer uns mercenaris i també els vam matar. Vam arribar a un lloc on hi havia un rastre de sang cap a una casa...
ResponEliminaCorrector ortogràfic? Puntuació?
EliminaEra tot molt bonic, tot i que ho preferia veure des de l'avió abans de caure. Afortunadament jo i les meves amigues vam sobreviure i, encara sorpreses, vam decidir buscar algun lloc on passar la nit. La Paula no es volia separar, ja que tenia un estrany odi pels animals salvatges. La Marta volia endinsar-se per la selva en busca d'alguna tribu i jo, només volia tornar enrrere el temps i negar-me a passar les vacances de nadal lluny de casa.
ResponEliminaMaria Manen
Després d’un llarg viatge hi vàrem arribar, per fi estàvem a la illa, vam deixar les maletes a l’hotel i vam anar a visitar el lloc més conegut de l’illa, en el viatge m’acompanyaven el meus millors amics i companys d’aventures, en Ferran i l’intrigant Aleix quan ja estàvem en els aiguamolls no veiem cap cocodril dels que ens havien estat parlant durant tots aquells dies anteriors. De repent veiem que per sobre de l’aigua enfangada un gran cocodril observava els intrusos, la veritat es que era molt imponent, es va acostar cap a nosaltres i no se’ns va ocórrer una altra cosa que fugir, no sabíem que també eren tant ràpids per la superfície terrestre com en l’aigua el portàvem enganxat als talons quan de repent una enorme bala el va perforar de punta a punta. El guarda forestal ens va salvar la vida, tot i que ens va dir que era una llàstima tenir que matar una bestia salvatge tant espectacular com aquella perquè uns joves havien anat a jugar amb tal animal. En la setmana següent no vam tornar als aiguamolls i ens ho vam passar millor en les paradisíaques platges de l’illa.
ResponElimina