FRAGMENT 5
Els músics van
començar a tocar. Vaig agafar-li la mà i ella es va apropar lentament fins que va ser a frec del meu cos.
Amb la mà dreta la vaig atreure amb delicadesa; em va deixar fer i va unir
la seva galta a la meva.
–Estàs bé? –em va dir
a l’orella.
–Ara sí.
Jo no volia parlar,
només volia sentir els seus pits contra el meu, les seves cuixes,
que s’anaven tornant lentes, el seu alè, acariciant-me el coll com una navalla
de cotó. A poc a poc, la música es va anar allunyant, i ja no érem allí,
ballàvem vora el trencant de les ones, sols, i els fanalets de Las Palmeras,
allà dalt, eren estrelles de colors, i la veu peresosa del trombó
semblava un gemec de la lluna plena.
L’amor
boig, de Pere Rovira
Estàvem els dos sols en aquella
nit d’Agost, a la platja d’Aro, a la vora del mar. Teníem tot el cap de setmana
l’apartament dels meus pares a la nostra disposició. També disposàvem dels diners que vaig guanyar
l’estiu passat: uns 3000€ i teníem el descapotable del meu tiet. Estàvem sols
en aquell lloc tan bonic.
Vam marxar de la festa perquè volíem estar sols, i vam anar a la platja. No hi havia ningú. Tot era perfecte, massa. La Marta era la noia dels meus somnis, no volia que aquell estiu passès. Era l'una del matí, encara teníem tota la nit per endavant, però vam decidir anar a casa perquè teniem tot l'estiu per anar a les festes i agafar borratxeres els dos junts.
A l'arribar a casa ens vam endur una gran sorpresa: tot estava regirat! Ens havien entrat, vam pensar! La Marta em va abraçar fort i notava com estava tremolant de por i em deia:
-Suposo que aquest malson s'acabarà aviat... Manel, tinc por!
-No pateixis, truquem a la policia i nosaltres comencem a buscar pistes.
Vam marxar de la festa perquè volíem estar sols, i vam anar a la platja. No hi havia ningú. Tot era perfecte, massa. La Marta era la noia dels meus somnis, no volia que aquell estiu passès. Era l'una del matí, encara teníem tota la nit per endavant, però vam decidir anar a casa perquè teniem tot l'estiu per anar a les festes i agafar borratxeres els dos junts.
A l'arribar a casa ens vam endur una gran sorpresa: tot estava regirat! Ens havien entrat, vam pensar! La Marta em va abraçar fort i notava com estava tremolant de por i em deia:
-Suposo que aquest malson s'acabarà aviat... Manel, tinc por!
-No pateixis, truquem a la policia i nosaltres comencem a buscar pistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada