GRUP C2: Laura N, Anna M, Claudia M.

COPIEU AQUÍ EL FRAGMENT INICIAL

Fragment 5.

Laura Navarro, Claudia Martin, Anna Miret.

L’amor boig

Els seus llavis demanaven que els beses, però ella va parar, es va quedar quieta. La vaig mirar estranyat, tota la passió d’abans s’havia esfumat.

Es va mirar la mà, i vaig observar que al seu dit anul·lar hi havia un anell daurat. Claudia Martin

Sorprès, em vaig quedar mirant l’anell, era de compromís, ella estava confosa, ens vàrem quedar mirant dos segons, que se’ns van fer eterns Anna Miret.

Li vaig preguntar si tenia dubtes, ella no va contestar, s’atansà a mi, a l’orella i hem digué que se’n havia d’anar que el seu marit estava preocupat.

Jo sorprès, no sabia que fer, anar-me’n o besar-la. Ella, abans de marxar s’atansà i hem va besar com no ho havia fet mai. Laura Navarro.

Em vaig quedar paralitzat, em va besar! Jo que encara tenia els ulls tancats, al obrir-los vaig veure que s'esfumava entre la boira... Anna Miret.

Sense cap moviment, vaig mirar abaix, hi havia un paper mig trencat, el vaig agafar sense pensar-m'ho dos cops.

Rosalie, aquell era el seu nom. Tan bonic com ella. Al costat, hi ficaba una direcció, no tenia ni idea d'on s'ubicaba, i ni sabia que existia un carrer amb aquell nom, Telfust, 14. Claudia Martin.

Al arribar a casa immediatament vaig buscar al Google aquell carrer. EL que vaig trobar no em va agradar gens. Aquell carrer actualment no existia, no estava. Tot el que va formar aquell carrer s'havia cremat, un terrible incendi va devastar tota l'avinguda. Laura Navarro i Claudia Martin.

Em vaig deixar caure a la cadira, pensatiu, em preguntava...Per que jo? Per què aquella direcció? Potser va ser un error, però era el destí, tenia que trobar-la.

Fos com fos.

Era tard, devien ser les 2 de la matinada, aixi que vaig decidir anar-me'n a dormir, demà seria un nou dia. Anna Miret.

Un cop em va fer rebotar del llit. L'obscuritat m'envoltava. La vaig veure, estava allí, davant meu, mirant-me amb uns ulls que et travessaven l'alma.

Vaig encendre el llum, i ja no hi era. No sabia que era, si un somni o la realitat. Claudia Martin.

Devia ser que estava cansat d'aquell dia, m'avien passat moltes coses estranyes, estava delirant.

Així que em vaig posar a dormir o almenys a intentar-ho, vaig fer com si res.

L'endemà, de bon matí s'avia que havia de buscar a Rosalie. Exigia una explicació. Anna Miret

Vaig buscar-la per Google, i em vaig quedar bocabadat , esta promesa amb un dels millors advocats de la ciutat.

Però també sortia la data de naixement i juntament amb aquesta la de mort.

 1935-1960.Laura Navarro